El Premi Nobel d’enguany ha estat atorgat al japonès Takaaki Kajita i al canadenc Arthur McDonald per la constatació experimental de l’oscil·lació de neutrins, fenomen que porta a concloure que els neutrins tenen massa.
L’oscil·lació de neutrins és un fenomen quàntic predit l’any 1957 per Bruno Pontecorvo segons el qual un neutrí creat amb un sabor leptònic específic (electró, muó o tau) pot posteriorment ser detectat amb un sabor diferent. La probabilitat de mesurar un sabor particular per a un neutrí varia periòdicament a mesura que es propaga. Aquesta predicció teòrica fou corroborada l’any 1996 per Takaaki Kajita en l’observatori de neutrins, Super-Kamiokande a la ciutat japonesa de Hida, en els neutrins procedents de les reaccions entre els raigs còsmics i l’atmosfera terrestre. Posteriorment, l’any 2001, el grup del Observatori canadenc de neutrins de Sudbury dirigit per l’altre guardonat, Arthur B. McDonald , va provar que neutrins procedents del Sol tenien estats o “identitats” que oscil·laven.
Els dos resultats varen portar a explicar perquè no es detectaven els dos terços dels neutrins que els càlculs teòrics establien que arribaven a la Terra procedents del Sol. Els descobriments ara guardonats amb el Premi Nobel de 2015 explicaren que els neutrins no desapareixien sinó que oscil·laven entre tres estats o identitats diferents, el que s’anomena el sabor. A més els descobriments dels guardonats portaren a establir que els neutrins tenen massa, contradient el que era majoritàriament acceptat durant les darreres dècades del segle XX.